Mentre vaig pensant com donar-hi la volta us deixo amb "Bosc cremat", la cançó que obre el darrer disc del gran Mazoni. M'agrada molt tot el disc i aquest tema i la seva lletra en concret.
Apa, a veure si també us agrada a vosaltres...
Bosc cremat
No facis cas del que diuen
La veritat no és tan fàcil de trobar
El talp fa el seu tros cada dia
Res del que hem après es pot aprofitar
Som com un bosc cremat
Inert en aparença
A punt per explotar
De vida que comença
Les abelles t’entreguen la vida
Les espelmes moren per il•luminar
Tot té un sentit quan t’ho mires
Encara que costi d’explicar
Som com un bosc cremat
Inert en aparença
A punt per explotar
De vida que comença
Som com un bosc cremat
Inert aparentment
A punt per rebrotar
De vida novament
2 comentaris:
Pau, crec que parlo en boca (millor dit,en dit i teclat) de molts dels què et seguim, que justament el què ens agrada del teu blog és la senzillesa que ens proposes.
Una foto d'unes flors, un relat de la típica excursió en bicicleta, un parell de mencions d'una simple truita amb sanfaina, o l'enèsima foto d'una copa de cava amb una plaça de fons, és el què fa gran aquest blog,el TEU blog...no fa falta "buidar-se" en històries o reflexions èpiques
I això és el que provoca que, almenys a mi,sigui el primer que miro al encendre l'ordinador.
ostres, mooooooltes gràcies, Joel!!!
Publica un comentari a l'entrada