I, a vegades, ens en sortim.

Aquesta és una espècie de crònica rotllo d'un, que d'escriure en sap ben poc però que li agrada compartir els seus pensaments sobre la Festa.
Ja feia dies que esperàvem la Festa Major d'Igualada 2009, i sobretot el sisè any de Coll@nada, i és que com diuen els “Manel”, ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí...
Ja fa uns anys que hi ha una mica d'esforç en que la història duri una setmana i així des de dilluns 17 fins al dilluns 24 es pot assistir als diferents actes de la Festa.

El meu inici dons, ja va ser Dilluns 17 amb el tast de pólvora i sobretot amb el tast de la magnífica pomada que preparen cada any els veïns del barri de la Font Vella.

Dimarts 18 vam entrar en acció els Paranoia Accions. Com ja vam fer l'any passat vam col·laborar amb La Coll@nada a organitzar el “Paranoia Visions” una espècie de sessió audiovisual on després de veure els vídeos promocionals de La Coll@nada vam poder veure un capítol de la mítica serie “Hotel Falwty” i un altre del gran “Magnum”. Els actes deColl@nada de Dimarts 18 a Dijous 20 s'han fet a la la Plaça Pius XII un lloc prou adequat. Tot i que la cosa va anar prou bé, cal una mica d'autocrítica. No va venir tanta gent com l'any passat i refiar dels DVD sempre et pot donar sorpreses negatives. Jo crec que l'any que ve hauríem de variar l'acte. Això sí, tornar a escoltar la cançó del “Magnum” sempre és un moment màgic...
Tot i així ja és el tercer cop que Coll@nada i Paranoia col·laborem i crec que no serà l'últim. De fet som dues entitats diferents però que respirem del mateix aire, amb molt pocs mitjans econòmics intentem aportar el nostre petit gra d'arena.

Dimecres 19 els Mari-Atxís vam fer assaig. Ja sé que us esteu preguntant si va servir d'alguna cosa aquest assaig... Dons sí, va servir per uns grans Can Feixes, truita de patates i tiramisú... Un autèntic assaig Mariatxi com els d'abans.
Els de la Coll@nada van triar per segon any consecutiu Hereu i Pubilla. Així, després d'una difícil tria el Jep i l'Arian han estat els nostres representants aquest 2009. Us confessaré que jo no tenia gaire esperances en això dels hereus i pubilles però carai, tot plegat és prou divertit i si l'Hereu i Pubilla 2008 van ser excel·lents, els 2009 no s'han quedat pas enrere. Que es comencin a preparar els del 2010!!!
Després de la divertida tria, es va fer un concert acústic a la mateixa plaça del Marc Durandó. Tot i que el concert estava prou bé, crec que no era ni el moment, ni el lloc, ni l'hora oportuna per fer-lo.

Com l'any passat, Dijous (20) no vaig recordar que feien la tronada a Cal Font, llàstima...
Vaig esperar a Plaça per veure una estoneta de la Cercavila del Sant. A destacar que Igualada torna a tenir bastoners (que elegants que van...) que es sumen a l'aparició l'any passat dels trabucaires. També vaig observar que l'associació de gegants “Dessota” sumen molta gent, de fet, moltes d'aquestes associacions a Igualada s'estan nodrint de gent molt jove.
El solemne ball de l'Àliga també és un moment a destacar...
Això sí, algú em pot explicar aquesta figura quica del “Saleru”??? Jo no entenc res...
Per cert, com han degradat el Pregó... em dóna la sensació que els mateixos que el van fer important en el seu moment són els que ara se l'han carregat. Actualment ja no té la importància que tenia abans i penso que el fan perquè toca. Qui menys culpa en té és el pobre Pregoner...
Ara bé, si un acte s'espera Dijous, aquest és l'Operació Cigró, com ja ve sent habitual, amb una Plaça Pius XII plena de gom a gom. Cal dir que els cigrons éren boníssims. L'acte va ser prou dinàmic amb la banda de la Cigronada com sempre excel·lent i les actuacions de la gent del públic unes millors i altres... Els Eurovisius brutals, amb un Raphael increïble, els de la Quadrilla i els cantants d'havaneres no els van anar enrere. Un altre tema són els Mari-Atxís...
Tot plegat, autèntic ambient de Festa popular.
L'any que ve, a veure si s'apunta més gent a sortir a l'escenari, que es necessita un pèl més de diversitat.

Divendres 21 els esforços van estar centrats en l'Espai Barraques. L'alta natalitat a la Colla Ghetto ha obligat aquest 2009 a fer només un dia de barraca. Us he de confessar que jo no creia gaire en aquesta opció dons pensava que o es feia barraca tots els dies o no se'n feia cap. Com molts cops en aquesta vida us he de dir que anava errat...
Per cert, gràcies a la Colla de les Moses per deixar-nos compartir Barraca...
La Festa Major d'Igualada no es pot permetre el luxe de perdre la barraca Ghetto i així Divendres vam tornar a triomfar. Totes les tapes com cada any molt bones. El Xavi, la Montse i jo vam fer una paella de verdures que perquè no dir-ho, era excel·lent...
És curiós però aquest ja era el tercer any de Barraca i la clientela encara és la del primer dia. Res, que la Barraca Ghetto ha tornat a bategar.
Només dir una coseta als de l'Ajuntament. A veure si espavilen una mica, es deixen de tonteries i porten bons concerts a l'Espai Barraques. Com diria aquell, “no hace falta desir nada más”...

Dissabte 22 va ser el dia del Festa-el Dinar. La història consisteix en que cada colla es cuina el seu dinar i comparteix Rambla amb totes les altres colles. Com tots els actes de La Coll@nada així de fàcil, així de senzill, així de divertit.
Jo vaig ajudar a confeccionar un arròs negre, el segon arròs en menys de 24 hores...
La Rambla St. Isidre és un espai perfecte i feia goig veure-la plena de gent que simplement s'ho va passar bé...
El Joan dels Barons em va preparar un boníssim Gin-tònic d'una ginebra d'aquelles extranyes que no en recordo el nom, vaja, un gran plaer.
Després d'una bona migdiada, vaig poder veure un pèl de la Cercavila i cap al Cercanit, un nom que pel que sigui amaga el que és l'autèntic nom de l'acte, Correbars. En fi, que estem en el món del políticament correcte...
Una bona decisió de l'organització va ser ajuntar el tiket del sopar amb el del Cercanit i treure les taules del mig de la plaça. Vaja, que ens vam estalviar aquella gent que sempre volen menjar per quatre duros i que no deixa sopar a la gent que de veritat fa Cercanit.
Em va agradar molt la nombrosa Txaranga, i no em va agradar haver de marxar abans d'acabar perquè a les 12 de la nit hi havia els Manel a Cal Font. No ho entenc, els Manel no es podien programar a la 1 de la nit?
Tot i així vam poder escoltar un bon concert i cap a Barraques on a vegades un hauria de saber l'edat que té, però alegria, que és Festa Major...

Diumenge 23 ens en vam anar a veure l'exhibició Castellera. Gràcies Joel per la idea, i és que el 3 de 7 aixecat per sota dels Moixiganguers va ser un dels moments de la Festa. Castell inèdit per la Colla que el va defensar encara no sé com i que va omplir d'emoció la Plaça. Em sembla que qui ho sent una mica tenia alguna llagrimeta darrera les ulleres de sol que el dia necessitava.
Els Moixiganguers estan fent un pas endavant amb gent molt jove, amb moltes ganes i amb nova casa, Cal Tabola. Crec que ens seguiran donant sorpreses.

L'altre moment del dia van ser els Jocs Bèsties. La Coll@nada coordinats per la Colla Ghetto amb els capitans Roger i Galli vam tornar a organitzar aquesta animalada de forma magistral.
Es van superar els 100 participants a la Cursa de la Síndria, increïble!!!
Hem de seguir el fill del Sana, podria ser el nou Usain Bolt igualadí...
També vam poder veure apilar 16 caixes de cartró i arrossegaments de rodes de camió, en fi, Jocs Bèsties...
Us explicaré una anècdota, el Pau Reixachs, un bon esportista, es va voler apuntar quan ja no quedava cap síndria. Faltaven 10 minuts per començar la prova i li vam dir que si n'aconseguia alguna l'inscriuríem. Al final no el vam tornar a veure. Després, vam veure com arribava segon classificat. Es veu que el paiu va anar fins a la plaça de l'Ajuntament on hi viu la seva àvia, li va agafar un meló de la nevera, va baixar espritant, va enganxar la cursa iniciada, s'hi va afegir i quasi guanya. No estava inscrit i no va tenir premi però s'havia d'explicar la història, no???
Després d'un merescut i tranquil sopar, vam enfilar la última nit de Festa. Hi havia concert de Pastora. Un concert molt avorrit, només vam aguantar dues cançons. Qui programi els concerts que s'hi fixi una mica, si us plau...
En fi, que cap a barraques falta gent. Vaig estar una estona al concert dels Ai, Ai, Ai, que tot i no ser cap cosa de l'altre món, al menys són divertits.
Era la nit d'empalmada i vam aguantar fins on vam poder, que potser no va ser gaire...

Dilluns 24. Que bonic esmorzar canelons i vedella, no???
A la tarda fan actes pels més petits i nosaltres com ja és tradicional fem la copa de cava al balcó del cal Toni a la Plaça de l'Ajuntament.
Sopar ràpid i cap al Piromusical, aquest any amb nou patrocinador (esperem que no estigui malament de salut Punto Blanco...). Aquest any ha estat més curtet, uns quinze minuts i jo diria que amb una retallada notable de pressupost. Tot i això crec que ha estat un dels Piromusicals més bons que s'han vist a Igualada, original, divertit i innovador. De fet no només ho dic jo, sinó que em sembla que ho ha pensat bastanta gent.
Per tancar Festa hem assistit a la Cercavila del Tonet, un acte molt senzill on es baixen els gegants al museu perquè l'endemà vagin a treballar. Sens dubte, un dels actes més entranyables de la Festa.
A veure si algú composa un cant rotllo “Pobre de mí”, estaria prou bé...

Si algú ha arribat fins aquí potser li hauré de pagar un cafetó, quin rotllo, no...
En fi, una Festa Major amb retallades que un té la sensació que sempre afecten al mateix cantó.
Si volen reduir, dues idees:
La primera, deixeu-vos de Cronistes. Què aportava la Crònica d'aquest any?
La segona, calen tres colles castelleres? Jo crec que amb la colla local i amb una gran colla de fora n'hi ha ben bé prou.
Definitivament La Coll@nada ha tornat a brillar tot i que sempre sembla que des de dalt es vegi això amb reticències i passotisme, cosa del tot incomprensible ja que són actes del Programa oficial, que com diuen els “Manel” “ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí” i que sobretot, sobretot, “a vegades, ens en sortim”...