Llegir, llegir Espriu, llegir poesia

Article del Josep-Maria Terricabras a "El Periódico" 24/02/2010. Intentarem seguir els seus consells...
Ara es publiquen més llibres que mai, però molta gent lamenta –segurament amb raó– que es llegeix poc. Acaba de sortir una informació estranyíssima que diu que els joves que llegeixen ja no són tan «estigmatitzats» com abans. ¡Ves quina sort! En tot cas, una cosa és certa: estem encarant una autèntica revolució cultural que encara no sabem on ens portarà. La nova cultura audiovisual és poderosa i atractiva. Segur que tindrà adeptes nous, gent que s’hi enganxarà i que no s’hauria enganxat als llibres. Per aquí, alguna cosa hi guanyarem. I els llibres també hauran de cedir un xic d’espai. El resultat final és imprevisible. Estic convençut, però, que els que no sàpiguen combinar la cultura lectora i la cultura audiovisual, els que simplement es quedin amb una d’elles, estaran més mal formats i tindran menys oportunitats que els altres.

Dilluns va fer 25 anys de la mort de Salvador Espriu, massa bo per haver caigut en un oblit tan fort. Però, amb Espriu i sense ell, la poesia continua essent una expressió espiritual i artística de primer nivell. Per això s’han de fixar sèries de lectures obligatòries i de referència per a tots els nostres estudiants. Per això és una llàstima que es redueixin les hores de literatura en el calendari escolar.

És clar que, per llegir poesia, s’ha de saber llegir. Vull dir, que s’ha de saber llegir d’una manera especial, lenta, matisada, cadenciosa, rítmica. De fet, el contacte amb la poesia aporta, entre altres coses, precisament això: s’aprèn a llegir bé, s’aprèn a llegir amb sentit, fins i tot més enllà del sentit superficial i obvi. Quan llegim poesia, es desvetllen en nosaltres registres nous, accedim a idees, sentiments, paraules i imatges que ens han resultat fins aleshores imprevistos, desconeguts, amagats. La poesia, la bona poesia, la d’Espriu i de tants altres, és pura reverberació de sons, de pensaments, de silencis expressius. Escoltar, llegir, recitar poesia és accedir a un nivell diferent de plaer estètic, intel·lectual i moral. Que es llegeixi i reciti poca poesia és molt mal senyal.