Què queda d'autèntic?

Festa Major, dinar popular. Prop de 500 persones compartint taula i diversió. Tothom amb les seves idees però compartint l'estona que caram, és el que importa. A un cantó de Rambla, un partit polític ha aparcat la seva molt vistosa furgoneta on es pot llegir perfectament el nom del partit, i els seus membres, amb la samarreta del mateix color vistós on també es pot llegir perfectament el nom del partit, aprofiten per deixar-se veure.

Cap de setmana. Gaudint de la tranquil·litat del moment i assentadet en una taula tot fent el cafè, reps la visita de gent que fins ara amb prou feina et mirava a la cara. Estan més simpàtics que mai... La setmana vinent portaran a la ciutat un nou líder polític.

Facebook. Constantment reps sol·licituds d'amistat de gent relacionada amb la política. Jo no els conec de res.
Més Facebook. Gent que tens agregada perquè els coneixes de fa temps, ara s'han posat en política i no paren de bombardejar. Que si vídeos de Youtube del seu líder, que si viatges, reunions, plens... déu, que fins i tot sembla que a vegades van al labavo perquè els hi mana el seu partit... Vaja, que es fa dur, però a vegades s'ha d'eliminar alguna amistat faceboquera. Ei, que ja ho sé, que hi ha excepcions.

Amb carinyu, de fet molta d'aquesta gent us conec, us aprecio i em caieu bé, val la pena tot plegat?
Són noves fórmules que s'afegeixen a les típiques, artificials i conegudes visites als mercats en campanya, a l'empastifada de cartells als soferts carrers, als ridículs i pesats anuncis gratuïts sempre situats a l'hora que un engega la tele, per no parlar del control al qual sotmeten els partits, cada cop més allunyats de la realitat, als continguts dels programes de ràdio i tele.
Què queda d'autèntic?
Ara, fins i tot els peixos grossos s'atreveixen a imitar als seus imitadors al Polònia. Mireu sinó el numeret del Montilla. Si és que a més a més, és boníssim...