Són reals...

Com us vaig dir l'any passat, conec un patge que sempre que pot es deixa caure cada dia 5 de Gener per Igualada.
Aquest any també em va explicar la seva experiència abans de tornar cap a l'Orient.

Després d'uns dies de fred intens, el 5 de Gener va ser un dia fantàstic amb una temperatura ideal per la Cavalcada de Reis. Com cada any, el patge estava una mica nerviós abans de començar, doncs no és fàcil formar part d'una Festa com aquesta i és una gran responsabilitat estar a l'alçada.

Només enfilar el Passeig Verdaguer i veure les cares de nens i nenes, al patge se li va posar la pell de gallina, i és que és impossible no emocionar-se quan es forma part d'una comitiva així. Vaja, que no li va saltar la llagrimeta perquè els patges no poden plorar...

I és que hi havia molta gent per tota la ciutat, de fet el patge va poder comprovar com tots els igualadins que viuen fora la ciutat, intenten ser a Igualada el dia 5. Però cal dir que també hi ha gent d'altres indrets que s'acosta a viure la Festa.

Acabada la Cavalcada i després de caminar per tota la ciutat, tocava portar els regals a les cases de nens i nenes, i és que a Igualada els patges visiten cada casa per portar les joguines i parlar amb els nens i nenes. Els pares comentaven que feia uns 4 o 5 dies que la quitxalla es portava més bé...

Així que els patges van portar molts regals, el patge fins i tot pensa que massa regals, però bé, aquest tema no és el que toca avui.

Cal dir que els patges van ser molt ben rebuts a les cases, i les coques i les copetes de cava van donar l'energia necessària als patges per poder acabar la jornada. A una casa molt coneguda per mi, els patges van passar a ser el segon plat per un moment, just quan l'Abidal feia fet el gol que classificava el Barça. El patge s'hauria d'haver enfadat, però que carai, el patge també és del Barça i un gol de l'Abidal només es pot entendre com un gran regal de Reis...

En fi, que abans de tornar cap a l'Orient, el patge només tenia paraules d'agraïment per la Martina, l'Iris, la Ian, el Pol, la Júlia, el Pau, el Bernat, la Joana, l'Arianna, la Rut,... i totes les seves famílies. Tots ells i en definitiva tota la ciutat són els que fan possible aquest dia de somni, alegria i il·lusió a Igualada. I és que a Igualada com a tot arreu, els patges són Reials, però en el fons a Igualada, els patges el que són és REALS i tothom ho sap, grans i petits.