Tocant el cel del cor d'Igualada

Fa uns dies que un bon amic que viu a la plaça de l'Ajuntament em va dir de pujar al terrat del seu pis on les vistes a la ciutat són espectaculars. Dilluns vam pujar-hi, i la veritat és que tot plegat va valdre molt la pena.

Mireu quina vista a la plaça...
Feia poca estona havia fet un xàfec curt però intens i quan vam arribar al terrat un núvol tapava l'últim sol del dia que jo esperava que havia de donar un toc guapo a tot plegat.

Això sí, el núvol amb el sol darrera era preciós.
No vaig voler perdre l'esperança de veure la llum d'aquest últim sol, mentre observava detalls dels terrats veïns. No voldria pas seure en aquesta cadira.Velles antenes, parabòliques, fils, i fins i tot grafitis...
Aquestes portes les vaig trobar divertides.
La llum del sol va començar a aparèixer com ho volia fer la punta de la casa de cal Ratés.
La plaça ja respirava diferent...
Quasi estàvem a l'alçada dels campanars del Roser i la Soledat.I finalment es va produir el moment màgic, els colors ocres es van apoderar de la part alta dels edificis alts com Santa Maria.

Podeu tornar a mirar la segona foto i la podeu comparar amb aquesta, entre una imatge i l'altre només hi deu haver uns 10 minuts...

La millor manera d'acabar va ser un mini-tast de cerveses escoceses. Moltes gràcies, Toni!