Comencem, doncs. Dimarts vaig anar al passi anual de sèries mítiques de TV. Aquest any vam veure una mica de Sí Ministre, Escurçó i N'hi ha que neixen estrellats.
Dimecres vam fer el tast de pólvora i el tast de Pomada.
La cosa ja es va posar seriosa Dijous. Els de Paranoia Accions coordinaven el Pregó, un text que havia de recitar diferent gent de la ciutat a diferents balcons de la Plaça. Jo estava en un balcó on el sr. Jaume, el cisteller de la Plaça de la Creu deia la seva part. Res, havia d'acompanyar-lo i amb un walkie donar-li alguna instrucció que ens deien des de la Plaça. A les 5 de la tarda es va fer l'assaig general.
Les noies del cor Exàudio finalitzaven amb gran qualitat des del balcó de l'Ajuntament. Acabat l'assaig, vaig tenir la sensació que es podia viure un moment màgic. Bé, calia esperar...
Després d'un molt breu descans a casa, vaig dirigir-me a la Plaça de cal Font on començava la Cercavila de Dijous. Els Capgrossos d'Igualada són preciosos.
Les noies del cor Exàudio finalitzaven amb gran qualitat des del balcó de l'Ajuntament. Acabat l'assaig, vaig tenir la sensació que es podia viure un moment màgic. Bé, calia esperar...
Després d'un molt breu descans a casa, vaig dirigir-me a la Plaça de cal Font on començava la Cercavila de Dijous. Els Capgrossos d'Igualada són preciosos.Aquest any no hi va haver tronada, coses del Pressupost...
La Cercavila finalitzava a Plaça on cada grup feia la seva petita actuació, acte seguit havia d'iniciar-se el Pregó.
Dracs i diables van fer el seu infern particular...
Un pèl abans del Pregó vam pujar cap al balcó amb el sr. Jaume. Quasi sense voler, vam fer fora a la pobra gent que gaudia de l'espectacle. Mentre el sr. Jaume es repassava una i altra vegada el text (de fet no li calia, se'l sabia de conya), jo em vaig dedicar a fer alguna foto.
Després del "Paquito Chocolatero" de la Banda de Música, es van apagar els llums de Plaça. Llavors es va iniciar el que realment va ser un moment difícil d'oblidar. Tot començava amb una música tocada amb uns instruments com de joguina, sonant molt a Amelié. El Pep Farrés prenia la paraula i començava un text molt positiu a l'estil del "que, què tenim?" que s'ha fet famós per un anunci de cervesa.
A 7 cases hi havia un recitador/a al balcó, gent del món teatral, bombers, botiguers, entitats i moviments escoltes. En alguna casa com aquesta hi havia altres elements...
Mireu la casa on hi havia la gent de les entitats amb un Pilar de 3 al terrat dels Moixiganguers, APUSTUFLANT!!!
Quan va recitar el sr. Jaume m'ho vaig fer com vaig poder per fer la foto corresponent sense que ningú em pogués veure des de baix. Vaig pensar que qui millor que el sr. Jaume per estar a un balcó de Plaça amb la bandera igualadina davant...
En el moment que les noies del cor Exàudio acabaven la seva gran cançó, uns 100 fanalets s'aixecaven des del terrat de l'Ajuntament. A més d'un, ens va caure la llagrimeta.
Mentre cada recitador anava llegint el seu text, alguna de les paraules que deia quedaven il·luminades en alguna casa de la Plaça. Ajuntant totes les paraules naixia aquest missatge que es volia transmetre a la ciutat en aquests moments difícils que ens toca viure: "Tot el que som capaços d'imaginar, som capaços d'aconseguir-ho". Us deixo la foto de grup amb tota la gent que va participar. Em quedo amb les seves rialles, estaven exultants.
El Pregó em va impedir trobar plat de cigrons en el que ja és un acte imprescindible de La Coll@nada, "L'Operació Cigró". Per si algú encara no ho sap, La Plaça Pius XII s'omple de gent que després de cruspir-se el seu plat de cigrons, contemplen els valents/es que pugen a l'escenari a fer qualsevol tipus d'actuació. Com cada any estava organitzat de manera excel·lent, jo només diria una petita coseta, entre actuació i actuació crec que s'ha anar més ràpid sinó tot plegat es fa etern. Em quedo amb una versió aflamencada de la coneguda "L'Estaca".
Divendres, els del Ghetto, la meva colla, ens vam agafar Barraca per un dia. És el dia que les Barraques cuinem per la gent. Jo em vaig animar amb una paella de verdures que tot i quedar un pelet sosa estava prou bona. Vaig tenir una boníssima ajuda, el Karles i els bons consells del Laco. Resultat, a les 3 del matí ja no vaig poder més i cap a casa a dormir.
De fet no era mala idea, Dissabte tocava fer el dinar de Colles a la Rambla. Amb el Miquel, vam maquinar aquesta fideuà de categoria pels del Ghetto. Cal dir que l'ambient a la Rambla era impressionant, molta i molta gent. Això sí, aquest any vaig trobar a faltar els Barons de la Bona Taula i això l'any vinent no pot pas passar.
Els de La Coll@nada, ja és el segon any que ens proposen fer una migdiada popular, i després de tant esforç, perquè no? (gràcies Toni per la foto).
Dissabte vespre començava amb potser el millor Correbars (Cercanit) que mai s'ha viscut. Molta, molta gent i molt bon ambient. La Xaranga també molt bé. Seguidament "La Troba Kung-Fu" actuava a Cal Font. Us diria que em van agradar però cap al final em van acabar cansant una mica. Ens vam animar a baixar a barraques on actuava el Mazoni, i aquí sí que em vaig endur una grata sorpresa. Molta canya i a més sonant molt bé. A les 5 calia anar a dormir ja que Diumenge migdia els Moixiganguers tornaven a intentar el 4de8.
El Pregó em va impedir trobar plat de cigrons en el que ja és un acte imprescindible de La Coll@nada, "L'Operació Cigró". Per si algú encara no ho sap, La Plaça Pius XII s'omple de gent que després de cruspir-se el seu plat de cigrons, contemplen els valents/es que pugen a l'escenari a fer qualsevol tipus d'actuació. Com cada any estava organitzat de manera excel·lent, jo només diria una petita coseta, entre actuació i actuació crec que s'ha anar més ràpid sinó tot plegat es fa etern. Em quedo amb una versió aflamencada de la coneguda "L'Estaca".
Divendres, els del Ghetto, la meva colla, ens vam agafar Barraca per un dia. És el dia que les Barraques cuinem per la gent. Jo em vaig animar amb una paella de verdures que tot i quedar un pelet sosa estava prou bona. Vaig tenir una boníssima ajuda, el Karles i els bons consells del Laco. Resultat, a les 3 del matí ja no vaig poder més i cap a casa a dormir.
De fet no era mala idea, Dissabte tocava fer el dinar de Colles a la Rambla. Amb el Miquel, vam maquinar aquesta fideuà de categoria pels del Ghetto. Cal dir que l'ambient a la Rambla era impressionant, molta i molta gent. Això sí, aquest any vaig trobar a faltar els Barons de la Bona Taula i això l'any vinent no pot pas passar.
Els de La Coll@nada, ja és el segon any que ens proposen fer una migdiada popular, i després de tant esforç, perquè no? (gràcies Toni per la foto).
Dissabte vespre començava amb potser el millor Correbars (Cercanit) que mai s'ha viscut. Molta, molta gent i molt bon ambient. La Xaranga també molt bé. Seguidament "La Troba Kung-Fu" actuava a Cal Font. Us diria que em van agradar però cap al final em van acabar cansant una mica. Ens vam animar a baixar a barraques on actuava el Mazoni, i aquí sí que em vaig endur una grata sorpresa. Molta canya i a més sonant molt bé. A les 5 calia anar a dormir ja que Diumenge migdia els Moixiganguers tornaven a intentar el 4de8. Vaig arribar a Plaça quasi quan sonaven gralles. L'intent era prou bo i es va carregar, però després de dues sotregades cedia. Tot i així ningú va prendre mal i que carai, que un 4de8 carregat està molt i molt bé. Felicitats, segur que a la propera es descarrega!
També actuaven Minyons de Terrassa, que com sempre que venen a Igualada és just després de les seves vacances i no acostumen a regalar-nos cap Castell de 9 (tot i que diumenge ens van obsequiar amb una bonica torre de 8). Sincerament, jo em plantejaria tornar-los a convidar...
També actuaven Minyons de Terrassa, que com sempre que venen a Igualada és just després de les seves vacances i no acostumen a regalar-nos cap Castell de 9 (tot i que diumenge ens van obsequiar amb una bonica torre de 8). Sincerament, jo em plantejaria tornar-los a convidar... Tot i això, hi ha qui no es perd detall.
També estaven convidats els Matalassers de Tarragona. Encara em plantejo una altra qüestió, cal convidar dues colles foranies en temps de retallades? Jo crec que amb una i amb els nostres Moixiganguers n'hi ha ben bé prou.
El Pom de dalt del 3de7 aixecat per sota descarregat dels Moixis. També van descarregar el 5de 7.
Després de l'actuació de FM de l'any 2010, és la segona millor actuació de la colla igualadina i calia celebrar-ho com cal.
Dinar familiar i cap a la Ronda del Rec, on els de la nostra colla seguint les ordres del Roger i el Xavi, organitzem amb La Coll@nada els "Jocs Bèsties" i la Cursa de la Síndria. Ja fa uns quants anys que l'acte s'ha consolidat, no es creix amb participació i públic, però déu n'hi do del que tenim. Gràcies a tothom. La cursa consisteix en córrer amb la companyia d'una síndria fins la Muntanya del Pi i tornar. Total uns 3,5km.
Quan arribes, estàs tant enfadat amb el pes de la síndria, que la llences amb ràbia...
També estaven convidats els Matalassers de Tarragona. Encara em plantejo una altra qüestió, cal convidar dues colles foranies en temps de retallades? Jo crec que amb una i amb els nostres Moixiganguers n'hi ha ben bé prou.
El Pom de dalt del 3de7 aixecat per sota descarregat dels Moixis. També van descarregar el 5de 7.
Després de l'actuació de FM de l'any 2010, és la segona millor actuació de la colla igualadina i calia celebrar-ho com cal.
Dinar familiar i cap a la Ronda del Rec, on els de la nostra colla seguint les ordres del Roger i el Xavi, organitzem amb La Coll@nada els "Jocs Bèsties" i la Cursa de la Síndria. Ja fa uns quants anys que l'acte s'ha consolidat, no es creix amb participació i públic, però déu n'hi do del que tenim. Gràcies a tothom. La cursa consisteix en córrer amb la companyia d'una síndria fins la Muntanya del Pi i tornar. Total uns 3,5km.
Quan arribes, estàs tant enfadat amb el pes de la síndria, que la llences amb ràbia...Aquí veieu un membre de l'organització a la línia d'arribada en plan Mazinguer Z (gràcies Ivan per la foto).
També vam gaudir amb la tradicional cursa de nadons, la cursa de l'Ave Cèsar, l'arrossegament de sofàs, el peix al cove i vam tirar la casa per la finestra.
Un cop tot acabat, els Ghettos contents de nou amb tot plegat, ens vam fer la foto de grup.
Després d'un sopar on se'm tancaven els ulls de cansament, vam baixar a barraques a veure si aguantàvem. Era dia "d'empalmada" i l'última nit de Festa, i crec que es va fer prou bon paper... Em vaig acostar un moment al ja tradicional Concurs de Titius i vaig al·lucinar ja que hi estava participant una noia japonesa. Els de La Coll@nada van immortalitzar el moment a Can Twitter.Bé, vaig anar a dormir tard, massa tard...
I amb aquestes que ens presentem a Dilluns tarda. Pels voltants de les set, tocava trepitjar Rambla on els petits feien la seva Cercavila. La barreja llum de tarda+pólvora donava bones imatges.
N'hi ha de molt descarats...
Nosaltres el Dilluns a la tarda fem la tradicional copa de cava a cal Toni, un privilegi...
Mireu sinó quina vista més bonica del ball de gegants!
I amb aquestes que ens presentem a Dilluns tarda. Pels voltants de les set, tocava trepitjar Rambla on els petits feien la seva Cercavila. La barreja llum de tarda+pólvora donava bones imatges.
Els petits s'ho passen de conya fent de diables.
N'hi ha de molt descarats...
Nosaltres el Dilluns a la tarda fem la tradicional copa de cava a cal Toni, un privilegi...
Mireu sinó quina vista més bonica del ball de gegants!
Com l'any passat, vam anar a escoltar alguna sardana de la Cobla Contemporània, una cobla ni millor ni pitjor, diferent...
La primera que vam escoltar era un "Waka-Waka" asardanat...
Ara bé, una cosa us diré, sonen molt bé.
La Festa començava a expirar, vam anar al camp de Futbol de les Comes a veure el Piromusical, que va ser intens però molt més curt que en altres ocasions (uns 11 minuts), ai la crisi!
La Festa començava a expirar, vam anar al camp de Futbol de les Comes a veure el Piromusical, que va ser intens però molt més curt que en altres ocasions (uns 11 minuts), ai la crisi! També cal dir que les espurnes dels coets van provocar petits incendis en els terrenys propers que ens van fer patir una mica i clar, també ens van distreure una mica.
La imatge és de la traca final.
Ja quasi bé només quedava un últim acte, la petita Cercavila on es porta el gegant Tonet i tot el seu seguici a l'adoberia (Museu Comarcal) on l'endemà li toca començar a treballar després d'haver fet unes merescudes vacances.
És un acte senzill que a mi m'agrada molt i cada cop aplega més gent, que de fet és la gent que viu més la Festa. Abans ens donaven una mica de coca i mistela però es veu que fins i tot aquí han arribat les retallades.
Imatge del Tonet enfilant la baixada al Museu. És tant "xulo" que ho fa d'esquena...
Per cert, per qui es vulgui animar, l`Ajuntament ha creat un mail per qui vulgui donar idees i suggeriments per la Festa Major 2012: festamajor2012@igualada.cat
Ja quasi bé només quedava un últim acte, la petita Cercavila on es porta el gegant Tonet i tot el seu seguici a l'adoberia (Museu Comarcal) on l'endemà li toca començar a treballar després d'haver fet unes merescudes vacances.
És un acte senzill que a mi m'agrada molt i cada cop aplega més gent, que de fet és la gent que viu més la Festa. Abans ens donaven una mica de coca i mistela però es veu que fins i tot aquí han arribat les retallades.
Imatge del Tonet enfilant la baixada al Museu. És tant "xulo" que ho fa d'esquena...
Per cert, per qui es vulgui animar, l`Ajuntament ha creat un mail per qui vulgui donar idees i suggeriments per la Festa Major 2012: festamajor2012@igualada.cat
La Contxita també enfila cap al Museu.
Últim ball i...
...a dormir, que demà toca treballar! Algú, amb una mica de mala llet, deia que tal com està tot plegat, l'any vinent potser haurem d'acompanyar el Tonet a la cua de l'INEM. Esperem que no sigui així...
Jo ja enfilava cap a casa quan la Marina i el Toni em van dir que no. Encara faltava un xampú al Munich, on vam poder veure la tradicional pujada de cadires i taules del Clein, aquest cop amb toc de Castells incorporat. Si us plau, volem aquest acte al Programa de la FM 2012!
Un any més la Festa Major ha estat molt bé. Com deia el Cartell (del Pep Valls) de La Coll@nada, ens ho hem passat de collons, La Coll@nada està del tot assentada i això fa la Festa molt i molt popular. A més, cada cop la gent s'implica més i surten grups de diables, cercolets, bastoners, pastors, els Moixiganguers cada cop estan més forts i cal tenir en compte que molta d'aquesta gent és molt jove. Potser hi ha alguna petita discussió de com portar-ho tot plegat però crec que si tothom és conscient de que el què cal és sumar, no hi haurà problema.
Em quedo amb un tweet que va escriure Divendres la Cristina: "No noteu com alguna cosa està passant a Igualada? (a part de la Festa Major, és clar)".
Espero que us hagi agradat aquesta espècie de crònica i que us hagi pogut i sabut transmetre tot el que hem viscut aquests dies.
I com no, també em quedo amb el missatge del Pregó: "Tot el que som capaços d'imaginar, som capaços d'aconseguir-ho".
Doncs vinga, només és qüestió de posar-nos-hi!
4 comentaris:
una cosa Pau, si que hi va haver tronada, com l'any passat la vàrem organitzar els Voladors (trabucaires). Per la resta em sembla tot molt bé!!
Toni Guix fill
Tens raó Toni, i a més us vaig sentir.
Moltes gràcies pel teu comentari!!!
Grans instantànies, Pau! A l'hivern em llegiré la crònica de tan en tan, per fer més curta l'espera fins a la FM2012
Toni, Còdol, és un luxe rebre els vostres comentaris, autèntics "Herois" de la Festa!
Publica un comentari a l'entrada