Al capvespre de dimecres es celebrava una festa pija berlinesa. Jo em vaig apropar a la porta, però els periodistes van passar de mi...
Mireu quin edifici més curiós...
La passejada de la tarda-vespre ens va dur de nou a la Porta de Brandenburg, suposo que era un fet inevitable.
Prop de l'hotel, els petits vaixells de turistes encara aprofitaven l'última llum del dia.
Varis edificis de Berlín tenen murals prou correctes.
Molts bars de la ciutat funcionen com la borsa, si ningú demana una cervesa, aquesta baixa de preu i al revés.
Em va agradar el lavabo d'aquest mateix bar.
I ja arribem a dijous. Vam començar per una extensa visita al Museu Jueu.
És un edifici guapíssim de l'arquitecte Daniel Libeskind que vol i aconsegueix provocar-te sensacions. Em va agradar molt i us en recomano la visita.
L'estona que passes als museus acostuma a ser llarga i acabes cansat, sort que a vegades pots aprofitar-te d'algun espai on fer un merescut descans...
El metro berlinès és antic i les seves estacions donen joc.
Vam començar la tarda de dijous a Tempelhof, un aeroport que va estar actiu fins l'any 2008 i que ara és un gran parc al mig de la ciutat on es pot passejar, patinar, anar en bicicleta o fer volar un estel. Sorprenent...
Vam seguir amb una visita a la Kaiser Wilhelm Gedächtniskirche, una església destruïda durant la guerra de la qual només se'n conserva el campanar i que per nosaltres és el "queixal corcat" però ohh llàstima, l'estan restaurant... Vam poder veure el seu interior on hi ha aquest Sant Jordi.
Abans de sopar, ens vam dirigir a la super-moderna Postdamer Strasse.
La plaça està plena d'elegants edificis d'últimissima generació. En destaca el Sony Center i sobretot la seva cúpula de l'arquitecte Helmut Jahn.
Abans d'agafar el metro per anar a dormir vaig fer foto a la façana d'aquesta casa que no deixa de ser l'interior d'una casa il·luminada amb llum vermella.
Mireu quin edifici més curiós...
La passejada de la tarda-vespre ens va dur de nou a la Porta de Brandenburg, suposo que era un fet inevitable.
Prop de l'hotel, els petits vaixells de turistes encara aprofitaven l'última llum del dia.
Varis edificis de Berlín tenen murals prou correctes.
Molts bars de la ciutat funcionen com la borsa, si ningú demana una cervesa, aquesta baixa de preu i al revés.
Em va agradar el lavabo d'aquest mateix bar.
I ja arribem a dijous. Vam començar per una extensa visita al Museu Jueu.
És un edifici guapíssim de l'arquitecte Daniel Libeskind que vol i aconsegueix provocar-te sensacions. Em va agradar molt i us en recomano la visita.
L'estona que passes als museus acostuma a ser llarga i acabes cansat, sort que a vegades pots aprofitar-te d'algun espai on fer un merescut descans...
El metro berlinès és antic i les seves estacions donen joc.
Vam començar la tarda de dijous a Tempelhof, un aeroport que va estar actiu fins l'any 2008 i que ara és un gran parc al mig de la ciutat on es pot passejar, patinar, anar en bicicleta o fer volar un estel. Sorprenent...
Vam seguir amb una visita a la Kaiser Wilhelm Gedächtniskirche, una església destruïda durant la guerra de la qual només se'n conserva el campanar i que per nosaltres és el "queixal corcat" però ohh llàstima, l'estan restaurant... Vam poder veure el seu interior on hi ha aquest Sant Jordi.
Abans de sopar, ens vam dirigir a la super-moderna Postdamer Strasse.
La plaça està plena d'elegants edificis d'últimissima generació. En destaca el Sony Center i sobretot la seva cúpula de l'arquitecte Helmut Jahn.
Abans d'agafar el metro per anar a dormir vaig fer foto a la façana d'aquesta casa que no deixa de ser l'interior d'una casa il·luminada amb llum vermella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada