Em van agradar molt els gallecs Bieito Romero, Xan Cerqueiro i Diego Barral. Just després, van actuar el basc Urtzi Enrikez i el català Marc del Pino, un folc més modern que em va encantar.
Torn pels catalans Guillem Anguera, Hèctor Beberine i Isidre Sans. Que bonic escoltar les notes del Cant dels ocells lluny de casa... Cal dir que els de Montroig, no van pas abaixar el nivell que havia pres tot plegat, també un molt bon torn.
Nosaltres però, havíem anat a veure el nostre amic Kepa Junkera que actuava amb el pianista Jose Luis Canal. Els 20 minuts del Kepa van ser brutals, pura energia i intensitat. Impressionant, com sempre.
Després del concert però, es a produir el moment màgic. Vam dirigir-nos a un bar proper on es feia la "Trikissesion". Els músics participants al concert, van començar a tocar de forma més informal fins i tot amb músics aficionats que portaven la seva triki.
Després del concert però, es a produir el moment màgic. Vam dirigir-nos a un bar proper on es feia la "Trikissesion". Els músics participants al concert, van començar a tocar de forma més informal fins i tot amb músics aficionats que portaven la seva triki.
I el moment màgic total, va ser quan el Kepa va agafar la seva trikitixa i va començar a tocar quan jo estava assentat al seu costat. Ostres, quin privilegi, tot un Premi Grammy tocant al meu costat, brutal!!!
Moltes Gràcies, Kepa!!!
L'ambient va ser genial, la gent vam escoltar, cantar i alguns fins i tot ballar.
Es van sentir tot tipus de cançons i els catalans ens van obsequiar amb una versió de "L'estaca" (a una gent basca els vam haver d'explicar que és una cançó del Llach) i "Lo tio Pep".
La cosa cada cop era més informal i més guapa.
Cap al final, la barreja músics-aficionats ja era total. Em va fer molta gràcia cantar el "Lau Teilatu". En fi, que vaig passar un moment, un dia màgic amb tots els músics i amb la gent de Getxo. Felicitar a l'organització, ens ho vam passar mooooltt bé.
L'ambient va ser genial, la gent vam escoltar, cantar i alguns fins i tot ballar.
Es van sentir tot tipus de cançons i els catalans ens van obsequiar amb una versió de "L'estaca" (a una gent basca els vam haver d'explicar que és una cançó del Llach) i "Lo tio Pep".
La cosa cada cop era més informal i més guapa.
Cap al final, la barreja músics-aficionats ja era total. Em va fer molta gràcia cantar el "Lau Teilatu". En fi, que vaig passar un moment, un dia màgic amb tots els músics i amb la gent de Getxo. Felicitar a l'organització, ens ho vam passar mooooltt bé.
2 comentaris:
.... però que no es va tocar ni ballar el famossíssim, consagrat i ancestral "Baile de los pajaritos"?
Vigileu, que qui perd els origens perd l'identitat!
Joel, fins a una hora decent segur que no la van tocar...
Publica un comentari a l'entrada