CATALUNYA 0 - TUNÍSIA 0

Anar a veure un partit a Montjuïc ja té prou mèrit sense més. És un estadi macarrònic, costa arribar-hi si és com jo, que vinc d'Igualada, les instal·lacions són cutres, només cal intentar anar al lavabo... La pista d'atletisme deixa el públic molt lluny de la gespa i refreda molt l'ambient. Si a més, arribes a la muntanya màgica i fot un vent acollonant, l'ambient refredat ja converteix en gèlid.

Bé dons, que vam anar a veure el Catalunya-Tunísia. Feia uns quants anys que no anava a veure un partit de la Selecció i la cosa em segueix sense quadrar. No sé si val la pena seguir fent partits amistosos sense cap història que a més porten la gent que porten al camp. Aquest, és l'aspecte 1 minut abans de l'inici del partit.

Cal dir però que tot i el partit, i tot i el fred, vam ser més de 36.000 espectadors. En fi, ara com ara sembla que no es pot fer res més que aquests amistosos que de poc valen.

Del partit en sí, poca cosa. Em quedo amb l'atreviment del Cuenca que no l'havia vist mai jugar i amb la serenor del Busi, quin gran jugador, però sobretot amb el Xavi. És que el Xavi caminant potser és millor que els altres 21 corrent. És molt bo, i només per veure dues passades que va fer, ja estic content d'haver pagat l'entrada i  haver passat un fred impressionant Tota la resta una pallissa monumental. Cap al final, em vaig dedicar a buscar altres diversions. La gent de seguretat, tots ben posadets, feien gràcia.

Ara bé, que avorrida la feina d'aquesta gent...

La sensació és que anem repetint una fórmula desgastada que cada any es gasta més i més. Cal seguir fent aquestes patxangues? Crec que així no anem enlloc i que algú més d'hora que tard, haurà d'inventar alguna cosa o això se'n va en orris. Suposo i espero que el simple fet de donar suport de tant en tant a la causa ja és prou important i només per això i per la bona companyia dels que hi vam anar, ja em dono per satisfet.
Ah! el vent va parar a falta de 5 minuts del final del partit. Quins pebrots!!!