ULL PER ULL

Avui fa just una setmana que la gent de la Bastida, dins de Festival Rrrrec 2012, ens va portar a Igualada l’Àdria Puntí en concert. Feia massa anys que no assistia a un directe del Puntí  i la veritat, coneixent una mica el personatge  sempre es manté alguna reserva de com pot anar la cosa… Al voltant de la una de la matinada, el Puntí i la seva guitarra apareixien damunt l’escenari. Nosaltres, com canalla de quinze anys, vam situar-nos a primera fila per no perdre'ns cap detall. A les primeres notes de la primera cançó ja ens vam adonar que el Puntí que va venir-nos a veure era un gran Puntí i calia estar a l’aguait ja que teníem l’oportunitat de veure i viure una altra vegada el que molts considerem un geni. Moltes i molt bones cançons de la seva carrera en solitari i alguna dels sempre recordats Umpah-pah,  van anar passejant-se pel barri del Rec fins que en els bisos l’Àdria Puntí es va situar al piano i va començar a sonar aquella suau introducció que de sobte para en sec i et diu… perdo la por però em tremola el pols, qüestió d’orgull, m’aixeco i no puc un bon trau just al mig del cervell, ull per ull… 
No cal que us digui que per un fanàtic del Puntí com jo, va ser un moment dels màgics!!! Moltes gràcies a la gent de la Bastida i com no, a l’Àdria Puntí per tot plegat. Us deixo amb l’ull per ull de la pel·lícula Rock&Cat que és molt semblant a l’ull per ull de dissabte passat. 
Ahhh i Puntí, que hi ha moltes ganes de seguir-te veient en forma. Si us plau, fes-ho per nosaltres. Ets un dels grans!!!