16/3/16

UN CAP DE SETMANA A BOLOGNA

Ja fa massa temps que tinc abandonat aquest blog!!! Després de dues o tres receptes per reactivar-lo crec que el seguiré deixant així, en mode stand by esperant nova inspiració. Mentrestant, potser estarà bé una entradeta de tant en tant...
Vinga, que ja m'enrotllo!!! Fa dues setmanetes, vam fer un cap de setmana a Bologna, una ciutat molt adient per fer-hi uns dies de foraster. Bona combinació des de Barcelona, ahh! i en 45 minutets des que aterra l'avió, pots arribar al centre si agafes taxi...
No faré un post de rotllo sinó d'imatges de la ciutat, moltes, 49 fotos!!! Si voleu saber més, acudiu al senyor google i a altres blogs i webs que us ho explicaran tot de conya...
Som-hi! La sensació de diumenge vespre al deixar Bologna per anar "tito cap a Igualada" és que segurament, divendres al vespre, ja havíem conegut la ciutat quasi en la seva totalitat. A més, la sensació és que Bologna és una ciutat autèntica, diferent, amb tres característiques molt particulars...
Primera, Bologna és una ciutat del nord d'Itàlia on la pluja acostuma a ser present i ells la combaten amb una bona fórmula, tot de carrers porxats. Si aneu a Bologna veureu columnes i columnes, diuen que fins a un total de 40 kilòmetres de carrers porxats. Vaja, que per molt que plogui, us mullareu poc... 
Segona, le Due Torri, dues torres medievals dominen el cel de la ciutat.
Tercera, com a bona ciutat amb qualitat, immensa i elegant plaça amb...
...una estàtua de Neptú famosa pels seus no atributs...
He començat per la ciutat però la veritat és que per iniciar com cal la visita vam sopar el què s'havia de sopar, una bona pizza, amb...
...un final adequat, una grappa vecchia, finíssima...
Dissabte matí, sortir al carrer vol dir tornar a trobar-te amb columnes...
Llàstima! No va ser el nostre esmorzar perquè no vam xocar amb aquesta pastisseria abans...
No plovia, per tant era interessant veure els carrers des d'un altre punt de vista...
Bologna té una de les universitats més antigues de medicina d'Europa. Si penseu una mica, potser endevinareu que s'hi feia en aquesta sala...
Itàlia és història...
Us recomano la visita a aquesta universitat, molt xula...
Aquestes paradetes de llibres són molt coquetones...
Mercat de fruita al carrer...
...prop de plaça...
Temps per un entrepà de mortadel·la, que bona!, a una mortadelleria antiga...
Les núvies bologneses han de vigilar no embrutar el seu vestit blanc amb els tolls d'aigua...
Voltant pel carrer es pot veure bon street art i...
...alguna pintada...
Si busqueu una mica, en un petit carrer hi ha una espècie de petita finestra que quan l'obres et pots pensar que ets a Venècia...
Trattoria Mariposa. Bona pasta tot i que a mi em va cridar l'atenció altres elements com aquest...
...o els dibuixos de la paret. Unes estovalles de paper et reserven un petit espai per fer un dibuix, llavors els que agraden més a gent del local,són penjats a les parets. Per mi el millor era aquest... 
Botiga de parmesans immensos!!! Em vaig quedar un petit trosset, un tres anys deliciós...
I vinga, tornem-hi!!! Columnes...
i més columnes per arribar a...
...l'aperitivo del vespre. Una bona recomanació, un spritz més tot el que el rodeja...
Molta gana per sopar no quedava però de sobte ens vam creuar amb un mercat que de nit tanca parades i es transforma a base de petits restaurants...
Vam triar molt bé, la parada del peix. Unes petites boníssimes tapes van tornar a obrir la gana. Potser les més destacades, ostres...
...pop...
...bacallà...
...i una gamba fresca impressionant...
A la imatge la màgia del lloc. A la dreta, la parada de peix que treballa durant el dia, a l'esquerra, una antiga parada convertida ara en restaurant i, al mig, les taules amb bon ambient...
Tornada cap a casa amb temps per instagramejar amb els tolls d'aigua...
Encara no havia aparegut, elegant capuccino per un bon esmorzar a la plaça més elegant de Bologna, una ciutat...
...vella amb un ambient molt jove gràcies als molts estudiants que hi resideixen...
...aquesta és la plaça on heu de buscar un cap que és un dimoni, una petita venjança d'un antic escultor cap als seus clients...
I vinga, més columnes, no fós cas...
Petita espera per la visita estrella de l'escapada...
...pujada a la més alta de le Due Torri, només 497 escales fins fer cim... 
...però l'esforç val la pena...
Mireu com es veu l'altra torre des de dalt!!!
Quan sinó per aprofitar el mode panoràmic del mòbil???
Ja trepitjant carrer, més temps per instagramejar una mica més amb l'aigua i la torre amiga...
A Bologna s'utilitza molt la bici. Calia constatar-ho amb una foto...
...o dues...
A Bologna, no cal anar a cap restaurant dels bons per menjar bé. Dinar de diumenge amb uns espectaculars espaguetis gruixuts amb bones gambes, que et treuen la tristor de la tornada ja massa propera...
Quan estàs més tip, apareix l'estrella de la festa. Durant el cap de setmana, ja ens n'havíem cruspit dos d'impressionants però el tercer tiramisú ho superava tot. De museu!!!
Darreres passejades per captar la instantània que encara no tens...
...i per memoritzar un dels millors racons d'una ciutat senzilla però única, de les que es mereixen un gran cap de setmana...

15/12/15

UNA SESSIÓ DE NYEQUES DE "EL CAFÈ DE L'ATENEU" D'IGUALADA

Ja us ho he comentat alguna vegada, uns quants escollits tenim la sort de ser premiats cada dilluns amb una espècie de tapetes pel Cinto i la Pilar del Cafè de l'Ateneu d'Igualada. Normalment són tres petits i exquisits divertimentos. A vegades tastem noves elaboracions o fem de conillets d'índies del que després menjaran la gent que anirà al Cafè, i quasi sempre juguem a veure si encertem el què ens han posat. Tot plegat, una bona estona de conversa i bon tast..
Doncs bé, ahir la història va estar molt i molt bé i clar, bé mereixia una entradeta al Blog...
Gràcies Cinto&Pilar per aquests màgics dilluns!!!
Som-hi!!!
Mil fulls de sobrassada amb poma.
Tartaleta de salsa tàrtara i daus de salmó.
 Pinya a la planxa amb iogurt grec.