Un dia al SIS NACIONS, un dia increïble...

Dissabte vaig complir una espècie de somni, veure un partit del Sis Nacions.

Vaja, que com que el Ramon està per Edinburgh, amb el Joel vam aprofitar per visitar-lo i anar junts al partit. Aquests dies us aniré posant les fotos del que han estat 3 dies inolbidables. Comencem pel rugby, aquí ve una crònica llargueta...
Dissabte al matí, mentre jo portava samarreta, 2 jerseis, buff i jaqueta, els gal·lesos començaven a passejar per Edinburgh...
El nostre objectiu del matí, era captar l'ambient que es vivia a la ciutat. Els pubs eren plens de gal·lesos i escocesos que agermanats prenien cervesa. A més d'un pub, el color era clarament vermell...
Pel carrer, les primeres gaites començaven a sonar.
Arribant a Murrayfield, una de les catedrals mundials del Rugby, el Joel passejava la nostra senyera.
L'entrada.
Abans d'entrar, la gent pot comprar cervesa a diverses carpes instal·lades al voltant del camp.
La gent mata el temps escoltant un grupet de música i mirant el partit Anglaterra - Itàlia.
Jo no puc més, i una horeta i "picu" abans de començar el partit, me'n vaig a l'interior de l'estadi. Murrayfield és un escenari senyorial.
La foto de grup no pot faltar...
Amb gaites col·locades, no pot faltar gaire per començar...
Com m'esperava, al camp, l'ambient és molt sa i festiu.

Molta gent amb samarreta vermella i molta amb la samarreta blau fosc conviuen a la grada. Gent de totes les edats amb ganes de passar-s'ho molt bé. Més d'un i de dos, ratllant el frikisme...
Surten els jugadors, això ja va en "seriu"...
Un dels moments més esperats no em decepciona. L'interpretació dels himnes és cantada pels supporters de cada país, i quan arriba el "Flower of Scotland" la cosa ja és... a mitja interpretació les gaites deixen de sonar i tot l'estadi canta a "capela". A mi se'm posa la pell de gallina".

Aquí us deixo el vídeo que vaig gravar. Entre himne i himne el Joel crida "algun dia, ho cantarem nosaltres això...", jo no puc evitar un "Visca Catalunya".

Txut d'inici de partit.
Gal·les introdueix l'òval en la que és jugada més coneguda del Rugby, la "melé".
Gal·les transforma un "cop de càstig", vaja, 3 punts.
Una ikurriña volta per Murrayfield.
Una "touche reduida". Per guanyar l'òval uns jugadors aixequen els altres. És un moment molt plàstic.
El camp ple de gom a gom.
Les daffodil (narcisos) de Gal·les.
Final de partit. Una gran defensa de Gal·les s'imposa damunt un joc escocès massa impresís. Molta pilota perduda en males passades i moltes recepcions dèbils. Vaja, que els escocesos sembla que tinguin les mans i els dits de mantega o com ells ens van dir "butter fingers".

Si en voleu més, podeu consultar la crònica del partit al gran bloc de "La Lleganya".

Com és tradició, l'equip vençut, homenatja al vencedor amb un passadís.

Després el vencedor premia l'esforç del perdedor amb un altre passadís.
El marcador final.
En fi, el "Sis Nacions", un somni, un dia filosofia Rugby 100%. Tot molt especial, un dia increïble.