Tot i que la foto és una truita un xic més gran, us deixo la proporció per a 4 persones:
- 1/2 Kg. de patates
- 1 Ceba
- romaní sec
- 5 ous
- oli
- sal
Mentre, aprofitar per picar les patates a daus i quan ja estan, retirar la ceba del foc i la reservar.
Posar més oli a la paella i afegir la patata. Salar-la i tapar-la. Jo començo a un foc alt i de seguida paso a fregir a foc mitjà, remenant de tant en tant, fins que es dori una mica. Llavors destapo i li poso el romaní sec (a gust de cadascú). Quan ja està daurada la patata, (jo la deixo bastant), retirar-la i escorre.
En un bol batem els ous amb una mica de llet i un pèl de sal. Quan fa uns dos o tres minuts que hem acabat la patata, afegir ceba i patata, llavors jo ho deixo tot junt durant uns dos minuts i així es coneixen millor.
Ja és el moment de posar un pèl d'oli a la paella i agregar la barreja anterior. Quallar l'ou, primer a foc viu i després a foc més suau. Girar la truita els cops que faci falta perquè es faci pels dos cantons i servir-la calenta.
8 comentaris:
Hola Pau, quina truita de patates més bona amb el romaní! la podries presentar a la convocatòria de truites que han fet des del blog "memòries d'una cuinera". T'he vist per l'Anoiasfera, jo hi he enviat unes quantes vegades el meu blog però no sé què passa que no l'hi posen... Ja aniré passant, m'ha agradat molt!
moltes gràcies pel comentari!!!
i quin blog més guapu que tens!!!
vaig a provar d'enviar l'enllaç.
Mmmmmm! Em ve salivera! Encara recordo la que ens vas fer! Com que ara sortiré a córrer, aquesta nit me'n faré una com la fas tu, de premi!!!!
ei, és veritat!!!
bé, ja explicaràs l'èxit que obtindràs.
La truita de patates m'agrada però mai hi he afegit cap herba, s'haurà de tastar!
Moltíssimes gràcies per participar al Memòries. El dia 1 publicarem el recull de receptes.
el romaní dona a la truita un toc genial.
Mooooltes gràcies per tenir tant bones idees!!! Bé, de fet jo ho he sabut gràcies al comentari de http://tastarutes.wordpress.com/
En fi, el dia 1 mirarem el recull.
el toc de Romaní m'ha deixat ben intrigada! moltíssimes gràcies per participar a Memòries d'una cuinera. petonets
moooooltes gràcies a vosaltres!!!
ei! el toc de romaní queda molt bé, jo ho provaria...
Publica un comentari a l'entrada