Finalitzaré el meu particular resum de 2011, amb aquells moments que et posen els pèls de punta i que durant l'any van apareixent. Moments de pell de gallina, o com diria un altre Mestre, de gallina de pell...
Comencem, ja sé que el dia 5 de Gener és la nit màgica, però és que a Igualada encara és més màgica. Us animo a tots/es els no l'heu viscuda mai que us hi atenseu, no falta gaire. Jo, conec un patge que cada any que pot visita Igualada el 5 de Gener, i em va explicar que en aquesta última visita es va emocionar molt passant per la Rambla tot vivint la màgica Festa, pell de gallina...
Al Febrer, en la visita que vam fer al Ramon a Escòcia vam anar a veure un Partit del tradicional Torneig "Sis Nacions" de Rugby (Escòcia-Gales). O sigui, potser la cosa més ben parida que es pot veure en aquest esport i en el món de l'esport en general. L'ambient als pubs abans del Partit era guapíssim. Visca el Rugby!!! http://paucorcelles.blogspot.com/2011/02/un-dia-al-sis-nacions-un-dia-increible.html
I quan van sonar els Himnes ja no us ho explico. Si mireu el vídeo, em podeu escoltar com al·lucino sol... Primer sona l'himne Galès i després el Flower of Scotland. Sonen les gaites i la gent canta, de sobte, els instruments paren i la gent segueix a capela. Pèls de punta, encara ara quan ho recordo, moment pell de gallina...
Algun dia, nosaltres també cantarem el nostre Himne, visca Catalunya!!!
Aquest 2011 he tingut la sort de trepitjar varies vegades el Camp Nou. Veure un gol del petitó i gran Messi, és un moment especial, pell de gallina...
Durant l'any hem anat fent varies excursions btteres. Crec que la millor d'aquest any va ser la que vam fer fins a Manresa i Sant Joan de Vilatorrada. La meitat de la ruta va ser amb la companyia d'una notable pluja, va ser un dia genial. Veure Montserrat sempre és bonic, però amb la visibilitat d'aquell dia de radiant primavera, era impressionant, pell de gallina... http://paucorcelles.blogspot.com/2011/04/igd-st-joan-de-vilatorrada.html
A vegades però, agafes la bici i just a costat de casa la natura et sorprèn i et pinta això. Llavors, és quasi obligatori baixar de la bici, observar, gaudir, aplaudir i fer alguna foto per poder-vos-la mostrar, en fi, pell de gallina...
Al Juliol i gràcies a la Cristina, vaig poder volar en globus a l'European Balloon Festival. Volar en globus és molt xulo, la tranquilitat que es viu a l'alçada et fa oblidar de tots els mal de caps possibles i sí, vius una horeta de pell de gallina. http://paucorcelles.blogspot.com/2011/07/i-divendres-vaig-pujar-en-globus.html
Una visita al museu Dalí és sempre especial. Et submergeixes en un món diferent. Ara bé, quan arribes a aquest pa, s'atura el temps... Les formes surrealistes acaben fent el conjunt realista. Geniaaaaal, pell de gallina... http://paucorcelles.blogspot.com/2011/07/figueres-museu-dali.html
El Pregó de la Festa Major d'Igualada és un altre dels moments d'aquest any. Els Paranoia Accions es van lluir. Un acte senzill però preciós amb un pilar de tres dels Moixis dalt d'un terrat i quasi a les fosques, no sé si mai s'havia fet una cosa igual... http://paucorcelles.blogspot.com/2011/08/sant-felix-2011.html
Diferents persones de la ciutat llegien el pregó en tot de balcons de la plaça mentre les façanes de les cases quedaven il·luminades amb paraules que sortien al text. Un acte molt emocionant que volia donar un sentiment positiu al moment que estem vivint i que va posar la pell de gallina a tota la gent que ompliem la plaça. Si unies totes les paraules podies veure l'autèntic missatge del pregó.
Oficialment, la Festa Major d'Igualada finalitza quan deixem els gegants Tonet i Conxita al museu ja que l'endemà han de tornar a treballar. Ja fa uns anys però que un grupet d'igualadins sabem que l'últim acte de FM és la pujada al balcó de taules i cadires del Clein, aquest any amb toc de Castells inclòs. Ostres, no sé si va ser ben bé un moment de pell de gallina però el que sí sé, és que ens vam fotre un bon fart de riure. Que bons són la gent del Clein, després de treballar uns quants dies a tope, no tothom s'agafa les coses amb tant bon humor.
Al setembre, amb la Idoia i el Francesc vaig tenir la sort de viatjar fins a Berlín. Tot just arribar, no ens vam voler perdre cap detall i vam començar a voltar per la ciutat. De cop i volta, sense esperar-nos-ho, ens vam trobar amb un tros de mur que encara es conserva tal com era. Us juro que no m'imaginava de cap manera que veure el mur em pogués produir aquell pessigolleig estrany que et deixa la pell de gallina i que ni ara no sé ni com definir. Per què?
En l'escapadeta que vam fer a finals de Novembre a Euskadi, vaig tenir la graaaan sort d'estar just al costat del Kepa Junquera durant una bona estona mentre tocava la triki. Tot un Grammy tocant i jo al seu costat, pell de gallina!!! http://paucorcelles.blogspot.com/2011/11/bizkaiko-trikitixa-elkartea.html
Us he de confessar que mai m'havia passat res semblant. Alguns o quasi tots pensareu que estic fatal i potser teniu raó, però em va passar i us ho explico agradi o no... Anàvem dinant al Celler de Can Roca i jo estava gaudint com un nen... Tot de plats impressionants super ben presentats i boníssims. De cop i volta va aparèixer aquest plat, "Tota la gamba", i jo tot menjant-lo hem vaig emocionar, com vaig en aquell moment, si arribo a estar sol, ploro.. És una meravella, no es pot explicar en paraules, és un plat de pell de gallina... http://paucorcelles.blogspot.com/2011/11/el-celler-de-can-roca.html
Bé, tanquem aquest any 2011 agraint a totes i a tots els que m'heu fet viure moments tant especials com els que dia a dia han anat apareixent per aquest humil Blog. Gràcies a tots vosaltres, aquest 2011 ha estat un any espectacular. Tot i ser un Blog petit, a vegades al·lucino amb les visites que es reben, els comentaris, la gent que de tant en tant em para pel carrer i fins i tot em felicita. Pocs cops ho faig, i em sembla que ho hauria de fer més sovint, MOOOOOOLTES GRÀCIES totes i a tots!!! Us desitjo de tot cor que tingueu molta sort en aquest 2012. Espero que sigui un any igual o millor a aquest que deixem enrere. Sí, ja ho sé que hi ha aquesta maleïda Crisi, però recordeu el missatge, TOT EL QUE SOM CAPAÇOS D'IMAGINAR, SOM CAPAÇOS D'ACONSEGUIR-HO.
Un diumenge de Juliol em vaig despertar tard sense ganes de fer res. Vaig connectar l'ordinador encara al llit, a can Twitter varies piulades deien que la Sílvia Pérez Cruz havia fet una cançó brutal la nit abans a la Cantada d'Havaneres de Calella. Jo, que ja coneixia la Sílvia pensava il·lusos, ara l'heu descoberta? De cop, va sortir una altra piulada del Sergi Mas que deia que passades unes quantes hores encara tenia els ulls humits de tanta emoció. No vaig dubtar-ho, vaig anar al Youtube i vaig descobrir aquesta meravella que cada cop que l'escolto em posa la pell de gallina i m'emociona més, més i més, "Vestida de nit".
Ara sí, que tingueu un gran any!!!
1 comentari:
Molt bo Pau, com sempre un plaer llegir-te.
Ens veiem, l'any que ve?
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada